L’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes ha fet el seu cinqué any de vida i per tal de celebrar-ho el dissabte 15 de gener de 2022 vam celebrar un esdeveniment especial a València en què hem pogut reunir-nos presencialment a l’Espai Comú Valencià La Repartidora. En aquest acte, i gràcies al patrocini de Plataforma per la Llengua, hem pogut comptar amb col·laboradors i creadors que, a més de fer recerca sobre llengua i literatura catalana, generen contingut adient per al gran públic.

Per a veure quines vies hi ha entre la divulgació i el món acadèmic, Meritxell Matas (AJILLC) va dirigir una taula redona on ens va acompanyar Carles Fenollosa, autor de Un rei, un déu, una acadèmia, una obra que té molts punts de connexió amb la seua tesi doctoral; Víctor Bargiela, membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLIDI), que publica articles divulgatius i acadèmics sobre la diversitat lingüística, a banda d’oferir-ne materials i activitats, i Maria Saiz, component de Gargots Revista Literària i investigadora i professora a la Universitat de València, qui conjuga aquesta doble faceta de recerca i divulgació en els diversos àmbits a què es dedica.

La transferència del coneixement és un pilar important en el món de la recerca, per això els ponents van destacar la importància de treballar no només per al públic acadèmic, sinó també oferir les nostres investigacions al gran públic, però amb un format diferent. Encara que puga haver-hi un mur entre allò acadèmic i allò mainstream, cal difuminar-ho a fi que la nostra llengua no s’utilitze solament per a escriure o parlar sobre llengua i literatura. Prompte podreu accedir a l’àudio que va enregistrar tota la sessió en què vam tractar les següents idees, entre d’altres.

T

1. Conquerir un petit terreny en espais de major audiència

Existeixen iniciatives interessants que duen a terme institucions, com ara dedicar cada any a un escriptor per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, o també, els programes de televisió dedicats a la difusió de la ciència. Ara bé, com proposava Carles Fenollosa, seria també adient destinar uns minuts a la divulgació científica en espais de major audiència, com pot ser un noticiari, a fi de no retindre la informació solament entre el grup trancat de sempre que ja la coneix.

2. És bona la polèmica?

Hi ha qui diu que és millor que malparlen i no que no en parlen. En efecte, convertir un tema en discussions i navallades pot generar interés a un públic que no coneix quins bàndols hi ha per tal de poder posicionar-s’hi. En certa manera, poden ajudar a fer divulgació, com indicava Carles Fenollosa. Encara que els haters puguen no comportar un debat sa, poden posar damunt de la taula el debat.

3. No donar res per descomptat

Acostar-nos a un públic general no és senzill: cada vegada que s’escriu un nou article o s’intervé en qualsevol esdeveniment has de tindre en compte que has de començar de zero, com va comentar Víctor Bargiela. Al cap i a la fi, no es tracta d’una sèrie de lliçons on els coneixements van acumulant-se, sinó que en cada ocasió pot llegir-te o escoltar-te una persona diferent i cal no donar per descomptat cap de les dades que has pogut explicar abans.

Per això, realitzar una tasca de divulgació pot arribar a ser realment complicada. No és convenient proposar llargues lectures amb terminologia específica, així que cal buscar-li un nou plantejament, com explicava Maria Saiz. Per motius com aquest, es pot aprendre molt, per exemple, d’un maquetador o de qui exposa les dades de manera més concisa i atractiva, o també de la implementació de jocs o activitats lúdiques sobre un tema de recerca.

4. Aprofitar el que ja tenim

Es podria dir que en ocasions no sabem vendre’ns bé i, així com hi ha material fet per part de les institucions, també hi ha molta cultura al nostre voltant que passa desapercebuda i que caldria fer veure i divulgar. Maria Saiz va manifestar la manca de rutes literàries que s’implementaven al nostre territori, a diferència d’altres països europeus que les han fetes servir per a promoure el seu patrimoni. També hi ha molta riquesa cultural que està amagada però al nostre voltant. Des de la tomba d’Ausiàs March a la catedral de València fins a la casa-museu d’alguns dels nostres escriptors, no és fàcil trobar ni tan sols cartells explicatius.

5. Es pot viure de la divulgació?

O, més aviat, la pregunta seria: qui es pot dedicar a divulgar? Els acadèmics amb certa trajectòria tenen l’estabilitat suficient per a poder dedicar-se a la tasca divulgativa, ja que aquestes tasques no sempre es cobren. Això pot provocar, d’una banda, que sempre siguen eminències acadèmiques les que publiquen en espais d’àmbit general i, d’una altra, que no es pose en valor la divulgació i promoció cultural.

Tots tres ponents van coincidir en la idea que cal pagar la cultura, tant si és per al terreny públic ampli com si és d’àmbit acadèmic. Víctor Bargiela va explicar que quan apareix el tema dels honoraris per a cobrir despeses de desplaçament i altres hi ha qui queda sorprés perquè l’activitat s’haja de pagar. Si es precaritza d’aquesta manera la divulgació, no ens hauria d’estranyar que siga un àmbit menystingut per la comunitat acadèmica o que no sempre tinguem recursos per a divulgar els nostres coneixements.

Moltes gràcies als ponents per compartir les seues reflexions i als assistents presencials que van poder esquivar el COVID-19 i van poder acompanyar-nos, així com a La Repartidora per cedir-nos l’espai i a Plataforma per la Llengua per fer aquesta activitat possible. Per molts anys, AJILLC!