Junta Directiva

Maria Antón i Álvarez de Cienfuegos és doctora en sociolingüística catalana amb la tesi intitulada “La transmissió familiar del català a la Catalunya del Nord”, la qual desenvolupa l’anàlisi diacrònica i psicosocial de la transmissió lingüística al territori nord-català. A més a més, ha publicat un capítol sobre aquesta qüestió en l’obra Transmettre les langues: pourquoi et comment? i un article sobre les actituds lingüístiques de l’alumnat de la Catalunya del Nord a la Revue d’Études Catalanes 5 (2020). La seua recerca també se centra en la comunitat gitana catalanoparlant de la Catalunya del Nord, en la construcció de la identitat col·lectiva i en les NTA (Non Territorial Autonomies); en aquest sentit, Maria Antón és experta i representant per França en el projecte europeu Action COST ENTAN (European Non-Territorial Autonomy Network). També ha dut a terme una estada de recerca a Rennes i una missió científica a Escòcia intitulada “Scottish Gaelic Sociolinguistic Framework”. Ha col·laborat en el projecte “Traduction de BD et de rédaction d’un ouvrage de traductologie de la BD” del programa MMSH (2020, Aix-Marseille Université), com a traductora, i en el projecte “[kosmopoliːt]” (2019, Université Lyon 2), com a assessora lingüística.

En l’àmbit professional, Maria Antón ha treballat com a professora de català i espanyol en diferents escoles i instituts de l’Estat francés i, des de 2020, és docent i investigadora a la Universitat d’Ais-Marsella.

Graduada en Filologia Hispànica per la Universidad Complutense de Madrid i en Filologia Catalana per la Universitat de València, també ha realitzat el Màster d’Assessorament Lingüístic i Cultura Literària en aquesta universitat. Ha treballat com a becaria per a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i realitzat en aquesta mateixa casa el curs de homologació com a lingüista. A més a més, ha preparat grups d’adults per a exàmens oficials en diverses entitats com CCOO del País Valencià. Actualment és lectora de català de l’Institut Ramon Llull a Aix-Marseille Université. La seua recerca se centra en la poesia contemporània i en aquest moment col·labora i es part de l’organització del grup emergent que treballa sobre la criptoginia des de diverses universitats franceses. 

Doctora en Estudis Filològics per la Universitat de València amb la tesi Memòria personal: Jaume Ramon Vila i el seu Dietari. Edició i estudi. Actualment compta amb un contracte de recerca postdoctoral a la Universitat de València per desenvolupar el projecte Els impressors catalans de Lope de Vega, en col·laboració amb la Università degli Studi di Trento i la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora a la Universitat Oberta de Catalunya, on imparteix les assignatures de Literatura catalana moderna. El 2021 fou lectora de català a la Università degli Studi di Sassari i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. La seua recerca se centra en l'estudi de textos memorialístics i historiogràfics d'època moderna, així com l'estudi testimonis útils per a l'anàlisi de la història de la cultura moderna (pamflets, gojos, impressors, biblioteques i cercles culturals). Els resultats de la seua investigació en aquests àmbits es poden consultar ací. És secretària de l'Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes des de la seua formació i ha format part dels comités organitzatius de múltiples activitats acadèmiques i de desenvolupament de la investigació, tant en el marc de l'AJILLC com en grups de recerca universitaris. 

Pere Garau Borràs és graduat en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de les Illes Balears i màster en Llengua i Literatura Catalanes: Coneixement i Anàlisi Crítica del Patrimoni Immaterial per la mateixa universitat. Actualment, cursa el programa de Doctorat en Filologia i Filosofia en la línia de Lingüística teòrica i aplicada a la Universitat de les Illes Balears sota la tutela del Dr. Nicolau Dols. És investigador del projecte Corpus Oral de la Llengua Catalana (COLC) de l’Institut d’Estudis Catalans, que pretén la recollida, el tractament i l’anàlisi de mostres orals significatives de la llengua catalana. A la UIB treballa com a tècnic titulat superior (capítol vi) a la Càtedra Ramon Llull, feina que compagina amb la docència universitària com a professor associat.

Noelia de la Torre Martínez és Graduada en Estudis Hispànics: llengua espanyola i les seues literatures per la Universitat de València (2014-2018). Després dels seus estudis de grau, va realitzar en la mateixa universitat el Màster en Estudis Hispànics Avançats amb l'especialitat en lingüística (2018-2019) i el Màster universitari en Professorat d'Educació Secundària (2019-2020).

Actualment és professora en Educació Secundària Obligatòria en el Col·legi La Salle (Paterna), en el qual imparteix les assignatures de Llengua castellana i Valencià. A més a més, està realitzant la tesi a temps parcial sota la direcció del Dr. Antonio Briz Gómez (Universitat de València). La temàtica de la seua tesi doctoral és sobre atenuació i té com a títol “Atenuació fònica: estudi de les vacil·lacions atenuants en les converses col·loquials.” Aquest estudi se centra en l'anàlisi dels elements prosòdics que s'empren amb una fi pragmàtica, és a dir, atenuant.

Col·labora activament des de setembre de 2021 com a tresorera en l'Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatures Catalanes (AJILLC). Els seus interessos com a investigadora se centren en la pragmàtica i l'anàlisi del discurs, i les seues interrelacions amb la prosòdia i el caràcter atenuant d'aquesta. Des de novembre de 2021 forma part com a tresorera de l'Associació de Joves Lingüistes (AJL).

Nascuda a Banyoles el 1993. Actualment cursa el programa de doctorat en “Estudis lingüístics, Literaris i Culturals” a la Universitat de Barcelona amb un contracte FPI 2019, amb una tesi titulada “El Tractat de les mules de Manuel Díez, edició i estudi”, dirigida per Lluís Cifuentes en el marc del grup Sciència.cat. Ha estudiat els graus en Periodisme (Universitat Pompeu Fabra, 2015), i Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 2018) i el Màster en Formació del Professorat (Universitat de Girona, 2018). Ha exercit de professora associada a la Universitat de Girona (curs 2019-2020). 

Doctor en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals (especialitat en Estudis Avançats en Lingüística Catalana) per la Universitat de Barcelona, des del 2022 és professor d’Estudis Catalans a la Universitat Autònoma de Madrid.

Els seus àmbits de recerca són la historiografia lingüística, la sociolingüística i la història de la llengua. Aquí podeu veure les seves publicacions.

És soci de l’AJILLC des del 2019, i des del 2021 també forma part de la junta directiva.

Graduada en Estudis Literaris (UB) i Màster de Construcció i Representació d'Identitats Culturals entre la UB i la Albert-Ludwigs Freiburg Universität. Actualment és investigadora predoctoral sobre narrativa catalana contemporània a la Universitat Oberta de Catalunya, també és crítica literària en mitjans com la revista digital La Lectora o Caràcters de la Universitat de València. Cooeditora del volum "Teixir xarxa, fer camí. Aportacions presents al futur de la catalanística" Punctum, 2021.

Laia Benavent va estudiar el grau en Filologia Catalana a la UB (2017; menció en llengua catalana) i el màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes entre la UAB i la UB (2018; especialitat de lingüística catalana). El curs 2016-2017 va fer una estada Erasmus a la Universitat de Wroclaw (Polònia), on va cursar assignatures de Filologia Anglesa i Espanyola.

A més a més, ha estat alumna de pràctiques a Europa Press (2015), al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB (2018), i també ha estat becària d’assessorament lingüístic als Serveis Lingüístics de la UB (2017-2018).

En l'àmbit de la investigació, actualment prepara una tesi sobre la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ de l’IEC (2016) gràcies a una beca FI-2019 de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en congressos i jornades i ha publicat alguns treballs. També ha fet una estada de recerca a la Universitat de Cambridge (Regne Unit).

Meritxell Matas Revilla és investigadora predoctoral d’ADHUC—Centre de Recerca Teoria, Gènere i Sexualitat a la UB. Llicenciada en Periodisme (UAB, 2010), graduada en Estudis Anglesos (UB, 2015) i màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (UB, 2018). La seva recerca se centra en un anàlisi de la poesia catalana del segle XXI des d’una perspectiva de gènere. És membre del Consell de Redacció de Compàs d’amalgama i d’Haidé, estudis maragallians. Publica regularment ressenyes de poesia a la revista Caràcters i també ha publicat a Reduccions (2019); Lectora: revista de dones i textualitat (2019); Catalan Review (2020); Visat (2021); i Caplletra (2021); així com als volums Recerca en humanitats 2020 (2021) i Escriptures de pandèmia (2021). 

Xavier Dalmau Martínez és graduat en Filologia Catalana per la Universitat de València i en Dansa Clàssica per l'Escola del Ballet d'Hamburg (Alemanya). Ha estudiat el Màster Universitari en Professor d'Educació Secundària a la UV i actualment és professor de llengua catalana a secundària. Ha realitzat una estada Erasmus a la Universität Mannheim en estudis d'alemany, portuguès i comunicació. També ha treballat com a becari al periòdic Levante-EMV com a traductor i corrector lingüístic i ha fet classes de preparador per als nivells C1/C2 de valencià a l'Ajuntament d'Aldaia. La seua recerca se centra en la dansa medieval a la literatura catalana amb la seua recent publicació Dansa i moralitat medieval en Francesc Eiximenis: Lo Libre de les Dones a la revista SCRIPTA.

Estel Aguilar Miró és recent doctora per la Universitat de Perpinyà Via Domícia i per la Universitat de València amb una tesi sobre poesia de la Catalunya del Nord al segle XX. Després d'haver ensenyat llengua i literatura a la Universitat de Perpinyà i a la Université Lumière Lyon II, actualment treballa a la Universidad de Zaragoza en el departament de filologia francesa.  

Graduada en Filologia Catalana i en Estudis Hispànics per la Universitat de València i especialitzada en lingüística a través del Màster d'Assessorament Lingüístic i Cultura Literària, de la mateixa casa. Ha treballat com a becària en la secció de terminologia de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i ha gaudit de la beca predoctoral de la Generalitat Valenciana per a desenvolupar la tesi "La bifurcació dialectal del sistema demostratiu valencià en l'època moderna". Tot i que s'ha centrat en els demostratius, també ha treballat en altres àrees de la lingüística, tant diacrònica com sincrònica actual; com ara, fonètica, morfologia verbal o català com a segona llengua. A més de la docència a la Universitat de València, va ser lectora de català durant la seua estada a la University of California Santa Barbara (UCSB) i també n'ha impartit al Centro de Idiomas de la Universidad de Valladolid en un curs intensiu en col·laboració amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.